VERGE DE MONTSERRAT

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

PATRONA DE CATALUNYA.

Ets Tu, Mare de Déu,
mare Immaculada i santa.

Com un himne victoriós,
que la humanitat et canta.

Ets patrona i carícia
d'un poble que sense vos,
viure no sap.

Per la costa puja a veure't,
sent el teu amor qui els atrau.

En aquest món buit,
l'ànima fa camins,
entre pregàries piadoses
que resen els pelegrins...

Doncs somnis de l'esperit
vaguen en desolació,
a la recerca de protecció.

A les altures eleva
la nostra fe amb alegria,
i dóna'ns pau infinita,
canviant la nit en dia

SANT JORDI

El dia de Sant Jordi és gran,

per a Catalunya una festivitat important.

Aquest gran dia toca sortir a passejar,

per comprar el llibre i la rosa,

com mana la tradició,

a la nostra enamorada

És el nostre cavaller i gran patró,

gran guerrer en defensa de la justícia.

Una bella llegenda ens explica,

que amb el seu valor a un malvat drac va matar.

A una bella princesa de les seves urpes va salvar,

de la seva sang un roser va florir.

A la donzella una formosa  rosa li va oferir,

ella agraïda al front el va besar.

Avui encara queden dracs que no veiem,

sempre present els tenim.

Només amb pau i amor els podem destruir,

per a un món més just dia a dia construir.

És un dia molt especial per als catalans,

celebrem unes de les tradicions més grans.

Les dones enamorades esperen aquest gran dia,

plenes d'il·lusió i alegria.

El seu enamorat una rosa el portarà,

ella un bon llibre amb amor li lliurarà.

Un dolç petó romàntic es donaran,

els seus cors de goig saltaran.

DECADENCIA

 

Presiento que se me acaba el tiempo.

Cada minuto que pasa siento

que mi vida se me escapa de las manos.

Siento el dolor en mis huesos.

Veo en mi decadencia

donde acaba mi aventura.

Donde se agolpan recuerdos

de una vida cuesta arriba.

Cuando empecé a vivir,

me sentía segura.

Mi lucha del día a día

con dolor y amarguras.

Divina juventud

que rauda viajas,

hundiendo a nuestras almas

en el lloro.

Pues te llevas contigo las alhajas

del cuerpo juvenil que tanto añoro.

Y vives como alma en pena,

sabiendo que has perdido

un gran tesoro.

Era mi fuerza y mi guía,

luchando con esperanzas,

sin pensar que llegarían

tan pronto mis añoranzas.

Veo acortarse mis días

y voy perdiendo esa fuerza.

Mis fuerzas contra su fuerza.

Ya derrotada, cuando

me acoja esa tierra

donde fundiré mi vida,

alegrías y tristezas.

También dejaré el dolor,

mi vejez, mi decadencia.

A veces  pienso,

¿cuanto habré vivido?.

Si feliz habré sido.

Cuando tuve energía,

¿cuánto disfrutaría

viviendo experiencias?.

Veo en mi decadencia

donde acaba mi aventura.

Donde se agolpan recuerdos

de una vida cuesta arriba.

ESTE ABRIL

 

Abril.

Un ensueño de luz en la arena,

y una gota de azul en la pisada.

Un paseo por la fina brisa,

del primer amor.

 

 

La alegría que retiene el sol y las flores,

de su perpetuo aroma.

 

Eres el inspirador de imposibles sensaciones.

La honda transparencia de tenerte en la alta alegría

de vencer cada día a la muerte.

 

Eres gota azul,

diluvio del amor justo y pleno.

Un galán delicioso,

que encadena un inabarcable aroma de alegria desbordada.

ABRIL

 L'abril porta les flors
que guarda la primavera en el cor.
Abril es el teu còmplice de l'Amor,
la ruta de la pot, que declina
a disfressa de festa la seva agonia.

Ets abril de nou, amor,
escapa del teu ésser, tota convergència
recobrar plenitud en la teva mirada.

Juga el vent d'abril graciós i lleu
amb la de la meva finestra.
Dóna tot el sol d'abril sobre la bufona
nena que demana al sol que se l'emporti.

Inútil el sol meditarà disperses
cap a la seva llum els seus braços encantadors,
aquests braços on porten les flors
com en les branques pengen dels branquillons.

També el sol, el sol ha estimat
i com tots els que estimem,
pot portar la llum sobre el front,
però porta la mort al costat.

ANGOIXA 2

 

LA POR

La por m’atura.

L’engoixa em tormenta,

em limita,em mata.

M’allunya de la vida, 

i m’acosta a la mort.

SENSE GUIA

He caminat sense guia,

per un cami desert.

M’assec temorosa,

perduda per aquesta vida.

Plena d’insarts camins,

que no em duen a casa.

SEGUEIXO EN CAMÍ

Et segueixo en el camí que em vas fer,

pel desert d'aquesta nit fosca.

Intento caminar fins a l'altura,

amb aquesta creu Senyor que tu em vas donar.

 

Ajuda'm Senyor si em veus trist.

Et segueixo encara que no veig la teva figura,

però sento el teu amor i la teva dolçor

perquè aquestes amb nosaltres la teva, vas dir.

 

De vegades la sendera es fa llarg,

i escabrós el camí que em porta.

Tu vas tastar també el vi amarg.

 

En l'oració la meva força es renova.

No em deixis caure en la letargia,

i així aconseguir l'eterna primavera.