Tu que em vas enterrar
a l'ombra d'aquest món,
deixant en el meu cor un profund buit
i condemnant-me a un etern aïllament.
Tu que em vas llençar a la solitud de l'oblit,
i a viure en la foscor de la vida,
on regna la implacable crueltat.
No vas voler que sigui una més de les teves filles,
ni que la teva veu en la foscor m'orienti.
No entenc per què em vas abandonar,
com si jo per a tu no anés ningú.
Em vas portar al món només per sofrir
la teva indiferència.
Només puc dir-te que arribarà
el dia de la meva recompensa,
per tant dany sofert per vosaltres.
Ja no podreu maltractar-me més.
Jo netejaré les escombraries del meu món
que he aconseguit construir sense vosaltres,
i no seré crucificada per segona ocasió
No sé si tu de la meva tindràs
algun dia el meu perdó.
Perquè el càstig que jo he sofert
amb tanta fúria, ningú el mereix.
Em vau deixar nu i sense somnis per aconseguir
ple de tristesa, solitud, angoixa i desesperació.
