LES ROSES

¡Roses solemnes!

Roses vermelles, joies vives de l'infinit,

ànimes perfumades.

Flor immortal. Conjur a l'sanglot.

Flor excelsa, divina, enervant.

Flor de faune i de verge devota,

de Venus furiosa i eixordadora.

Flor mariana astral i sedant,

flor que és vida i blau fontana.

De l'amor juvenil i arrogant,

que en el seu calze seva ànsia aclareix.

Quina seria la vida sense roses!

Un camí sense ritme ni sang,

una fossa sense nit ni dia.

Elles presten a l'ànima les seves ales,

que sense elles l'esperit moriria.

Sense estrelles, sense fe, sense les clares

il·lusions que l'ànima volia.

Elles són refugi de molts cors,

elles són silencis de color,

i amb la forma del nostre cor.