SOC (HOMENATGE A MIQUEL MARTÍ I POL)

Soc del poema les seves estrofes,

de la poesia, els versos.

Soc amant de l’amor,

de l’amistat i la vida.

Soc també la que fa ferida

quan em fereixen.

Soc la veritat i soc daga,

quan els meus versos aniquilen.

Soc de l’amic la seva vida,

de la dona la seva constància.

I soc un arbre d’esperances,

d’amor, de fe i alegries.