dimecres, 11 de novembre del 2020

SOC (HOMENATGE A MIQUEL MARTÍ I POL)

Soc del poema les seves estrofes,

de la poesia, els versos.

Soc amant de l’amor,

de l’amistat i la vida.

Soc també la que fa ferida

quan em fereixen.

Soc la veritat i soc daga,

quan els meus versos aniquilen.

Soc de l’amic la seva vida,

de la dona la seva constància.

I soc un arbre d’esperances,

d’amor, de fe i alegries.

10 comentaris:

  1. Hola, Anna.. Miquel Martí Pol, això amiga meva són paraules majors. Em rendeixo al seu poema.
    Una abraçada.

    ResponElimina

  2. Me gustó mucho este poema, pero de verdad. Mi más sincero piropo y aplauso por tu sana vena poética
    .
    Saludos poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu aportación
      me alegra que regres por el blog
      muchos besos

      Elimina
  3. Un poema precioso con musicalidad y bellos sentimientos. Besos

    ResponElimina
  4. Muchas gracias
    me alegra que regres por el bolg
    muchos besos

    ResponElimina