LA NATURA

Quant de nit el cel mirava,
no era el cel que jo esperava.
Només veia forats negres de fum.
S'alçaven altes columnes,
on es podia sentir els gemecs
de la natura que es cremava.
Allà, al fons de l'infinit.
Ple de foc, la terra es moria.

Ara és tot un desert desolador i negre.
De boscos absents de vida,
ara tristos, plens de víctimes innocents.

Injustament mortes per un incendi 

produït per una bandada d'inconscients

que s'estan carregant Austràlia i la natura.

Ja n'hi ha prou, respectem la natura.

La nostra existència està en joc.