diumenge, 19 de gener del 2020

VENÇUT



Vençut, malt, desmoralitzat
sobre el llit quasi sens vida.

Perdut, sense il.lusió, destrossat
sense fe,sense esperanza ni alegria.

Sol en plena soletat
presoner de la meva crua realitat
se'm va la vida

2005

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

  1. Albada Dos19 de gener del 2020, a les 20:21

    Pensé que un pajarillo se moría, vencido.

    Por los despertares. Un abrazo

    ResponElimina
  2. Ирина Полещенко20 de gener del 2020, a les 6:02

    Очень грустные стихи!

    ResponElimina
  3. Graça Pires20 de gener del 2020, a les 15:38

    É preciso ter esperança para recuperar a alegria…
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  4. llorenç Gimenez20 de gener del 2020, a les 20:42

    Hola Anna.. Duresa i sensibilitat amb las teves paraules, T'envio una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. ANNA24 de gener del 2020, a les 19:36

      Gracias por pasar por el blog y dejar tu huella
      petons

      Elimina
  5. Unknown20 de gener del 2020, a les 21:31

    Soltar as amarra é uma boa pedida, por vezes nos prendemos mesmo , é preciso força e fá pra quebrar os grilhões.
    Boa tarde de paz.

    Bjss

    ResponElimina
  6. Os olhares da Gracinha!21 de gener del 2020, a les 10:29

    Gosto do poema... Bj

    ResponElimina
  7. Portugalredecouvertes21 de gener del 2020, a les 23:15

    passando visitando blogs amigos!
    boa semana

    ResponElimina
  8. ANNA24 de gener del 2020, a les 19:38

    Gracias por pasar por el blog y dejar tu comentario
    besos

    ResponElimina
  9. Majo Dutra25 de gener del 2020, a les 17:00

    Intenso e eloquente... Muito bom.

    Beso
    ~~~~~~~

    ResponElimina
  10. Carlos Augusto Pereyra Martínez25 de gener del 2020, a les 18:21

    SE nota una vida sin esperanza, en la icónica del poema. Un abrazo. Carlos

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)