Si jo fos poeta,
t’escriuria
els més bells
mots.
Amb ells et faria
vers,
i amb els versos...poesies.
Però com no sóc
poeta,
de tu voldria
apartar,
els meus ulls .
Et recito l’únic que
tinc
i el que duc dins
del cor.
T’estimo amor meu.
Sentida i expressiva poesia de qui no es poeta..
ResponEliminaUna abraçada Anna.
Gracies.
EliminaPetons
Ai se fossemos todos poetas ...tenho a certeza que o mundo seria POESIA PURA e BELA!!!bj
ResponEliminaGracias por pasar por el blog.
EliminaBesos
Belo poema, Poeta!
ResponEliminaUm beijo e desejos de um excelente Natal e de um Ano Novo melhor.
Gracias por tu comentario.
EliminaBesos
Bellísimo. UN abrazo. Carlos
ResponEliminaGracias Carlos.
EliminaBesos