En les brases d'una foguera
vaig cremar els teus records .
No eren cartes ni promeses,
sinó silencis i petons.
Et vaig començar a oblidar ,
i vaig donar la teva estima al vent .
I vaig repetir mil vegades ,
.....ja no et vull.
Però avui, t'he vist de nou .
I el pols se m'ha parat ,
i el cor em va donar una bolcada.
I com a fusta seca ,
torno a cremar-me en el teu foc .
Ahir vaig començar a oblidar-te ,
i avui, et vull de nou.
vaig cremar els teus records .
No eren cartes ni promeses,
sinó silencis i petons.
Et vaig començar a oblidar ,
i vaig donar la teva estima al vent .
I vaig repetir mil vegades ,
.....ja no et vull.
Però avui, t'he vist de nou .
I el pols se m'ha parat ,
i el cor em va donar una bolcada.
I com a fusta seca ,
torno a cremar-me en el teu foc .
Ahir vaig començar a oblidar-te ,
i avui, et vull de nou.
Hola Anna.. "voler i doldre"
ResponEliminaUna abraçada.
O ciclo do verbo AMAR!!!bj e gosto
ResponEliminaGracias.
EliminaBesos
Los amores que matan, difícilmente mueren. Muy buen poema
ResponEliminaUn abrazo
Gracias amigo
EliminaBesos
Muito interessante.
ResponEliminaBuen fim de semana.
Rui
Olhar d'Ouro - bLoG
Olhar d'Ouro - fAcEbOOk
Gracias
EliminaBesos
Molt bonic!
ResponEliminaSi t'agrada la poesia et deixo el meu blog! https://mitja-nit.blogspot.com.es/2017/12/i-que-vols-que-et-digui.html?m=1
Gràcies!
Gracias
EliminaBesos
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina