MARE !…

Tu que em vas enterrar

a l'ombra d'aquest món,

deixant en el meu cor un profund buit

i condemnant-me a un etern aïllament.

Tu que em vas llençar a la solitud de l'oblit,

i a viure en la foscor de la vida,

on regna la implacable crueltat.

No vas voler que sigui una més de les teves filles,

ni que la teva veu en la foscor m'orienti.

No entenc perquè em vas abandonar,

com si jo per a tu no anés ningú.

Em vas portar al món només per sofrir

la teva indiferència.

Només puc dir-te que arribarà

el dia de la meva recompensa,

per tant dany sofert per vosaltres.

Ja no podreu maltractar-me més.

Jo netejaré les escombraries del meu món

que he aconseguit construir sense vosaltres,

i no seré crucificada per segona ocasió

No sé si tu de la meva tindràs

algun dia el meu perdó .

Perquè el càstig que jo he sofert

amb tanta fúria, ningú el mereix.

Em vau deixar nu i sense somnis per aconseguir

ple de tristesa, solitud ,angoixa i desesperació.