No hi ha res aquí,
la tomba és buida.
La mort viu.
Pren el mirall i mira'n el fons,
en el reflex amb què en els teus ulls
clarament espia.
Ella és misteriosa garantia,
de tot el que neix.
Res és vell ni jove per ella.
En el seu seguici
passa un aire frugal de simetria.
Explica-li la il·lusió que tu ignores
on és, i en els anys que incorpores
al costat del seu pas escoltaràs el teu.
Alça els ulls al cel,
sent el que hi ha de Déu en tu,
quin és el seu,i començaràs a ser, eternament.
L,anima per mi no exsistex quan morts desapareixes I ningu recodara ni sabra que has existit.
ResponEliminaPetons
Tens tota la rao no som res.
EliminaGracies del teu comentari.
Petons
Poesia molt profunda i bella. M'ha encantat. Segueix escrivint així.
ResponEliminaSalutacions
Gracies pel teu comentari.
EliminaPetons