SEGADOR
El segador, amb pauses de música,
segava la tarda.
La seva falç és tan fina,
que sega les dolces espigues i sega la tarda.
Segador que en daurats nivells camina
amb el seu soroll afilat,
derrotant les fines altures d'or
tira a baix també l'ocàs.
Segava les clares espigues.
La seva pausa era música.
La seva ombra allargava la tarda.
En els ulls portava un estel
que de vegades botava per tot el paisatge.
La falç afilada tan fi
segava el mateix
l'espiga que l'últim sol de la tarda.
SEMBRADOR
El
sembrador va sembrar l'aurora;
el
seu braç abastava el mar.
En
la seva mirada les muntanyes
podien
entrar.
La
terra pautada de solcs
sentia
els grans caure.
D'aquell
ritme senzill i profund
melòdicament
els arbres van posar la seva dansa a bressolar.
Sembrador
silenciós:
el
sol ha crescut per les teves màgiques mans.
El
camp ha escollit un altre to
i el
cel ha volat més alt.
Sembrava
la terra.
El
seu pas era bell: ni curt ni llarg.
En
els seus ulls cabien les muntanyes
i
tot el paisatge en els seus braços.
Sembrar y cosechar. Los segadores siempre recogiendo el fruto de su trabajo previo.
ResponEliminaBello poema. Un abrazo
Si es cierto.
EliminaGracias por tu aportacion.
Besos
Semeou palavras poéticas ... Bj
ResponEliminaGracias por pasar de nuevo por el blog.
EliminaBesos
Me gusta tu poesia.
ResponEliminaExpresar el trabajo duro dl campo.
Besos
Gracias por tu aportacion en mi blog.
ResponEliminaBesos