ATURA'T
Aquí s'acaba la història.
Amb uns segons de diferència
hem passat de tenir la bossa plena,
a tenir-la buida.
De tenir amor, a tenir rancúnia.
De tenir ganes, a perdre-les.
Quina valentia la teva
de matar-me d'una sola estocada
quan més confiança et feia.
Atura't.
Ja res em queda.
Fins i tot les llàgrimes
van decidir oblidar-te,
i marxar lluny on la por
no fos la meva guia per viure.
Atura't i pensa.
Això és el que volies?
Doncs, mira,
t'ho has servit amb safata,
en la mateixa que un dia
et vaig regalar l'ànima,
i ara em tornes les seves engrunes.
SILENCI
Amb el silenci,
m’acarones amb la mirada
en el silenci,
t’observo amb els dits,
la teva essència em captiva
en el silenci,
degusto les teves paraules
escolto el batec de la vida
i l’emoció compartida.
M’ATURO I INSPIRO
Camino, m’aturo i inspiro.
Records entre passejades,
perduts en els perfums
dels vells temps.
I pensem en el passat,
i vivim en el present,
i creixem cap endavant,
i forment la nostra ment.
Moments viscuts,
un gra de la nostra historia
de les nostres vivències
de la nostra existència
la nostra pròpia vida
que ens queda escrita
en la nostra memòria.
Quin plaer és la vida
que ens fa viure amb bondat,
però que poc a poc
ens priva
la nostra societat.
Pararse, silencio e inspirar. Me parece una ejercicio de madurez, ese de sentarse a sentir qué del pasado hay que guardar, silencio para escuchar al corazón y tomar aire para sentir qué camino se desea seguir.
ResponEliminaUn abrazo
Gracias por tus letras.
EliminaBesos
Não fico em silêncio nem parado,
ResponEliminatambém não faço desnecessário lamiré
li o seu poema, pela visita obrigado
de voltar aqui tenho esperança e fé!
Tenha uma boa noite, e um bom dia de domingo, um abraço.
Gracias por tu visita.
EliminaBesos
He llegit les Poesies.
ResponEliminaLes he trobat molt
dures.... profundes.....
M.han agradat molt