És diumenge des del llit
i no saps quin temps fa a fora.
Mandrosa, vas conquerint l’espai
d’un llit de matrimoni que no escau
al complement ni ofereix resistència
i penses què seria llevar-te acompanyada,
l’alegria de fer el mort quasi flotant
en algun somni, sabent que l’escalfor
d‘un cos dormint et fa de boia.
Només d’imaginar-t’ho ja somrius
quan l’amenaça de pluja sobta el coixí
i et retreus voler tot el que vols, i dius
escoltant-te la veu, que encara té son:
l’amor romàntic alimenta les putes,
l’amor romàntic alimenta les putes.
Però ni amb la repetició t’has convençut.
Siempre cuesta levantarse y más los domingos.
ResponEliminaUn abrazo y feliz día.
Si es cierto gracias por tu regreso al blog.
EliminaBesos
NUm domingo ... uma poesia bem cálida!!!bj
ResponEliminaGracias por tu comentario.
EliminaBesos
Não sou dos que gostam de uma cama até tarde ... mas o poema é lindo lindo ... amei ...
ResponEliminaGracias por regresar por el blog.
EliminaBesos