Estàs aquí, al costat del meu cor,
nodrint-te dels seus batecs
Que alhora s’acampessin,
al ritme dels teus records.
Aquest al costat de les meves pupil·les,
provocant llàgrimes,
que s'aboquen en cascades
sobre la terra del meu dolor.
Habites en mi i la teva presència.
Es va tornar callada,
com un retrat en la paret.
T‘arreles en mi,
més... i més... i més.
Et nodreixes de la meva terra
i creixes com a roure
on nia com una au.
L'amor...
Me ha encantado esta poesia.
ResponEliminaBesos
Gracias por tu fidelidad
EliminaBesos