Et segueixo en el camí que em vas fer,
pel desert d'aquesta nit fosca.
Intento caminar fins a l'altura,
amb aquesta creu Senyor que tu em vas donar.
Ajuda'm Senyor si em veus trist.
Et segueixo encara que no veig la teva figura,
però sento el teu amor i la teva dolçor
perquè aquestes amb nosaltres la teva, vas dir.
De vegades la sendera es fa llarg,
i escabrós el camí que em porta.
Tu vas tastar també el vi amarg.
En l'oració la meva força es renova.
No em deixis caure en la letargia,
i així aconseguir l'eterna primavera.
Preciosa poesia aun que no lo entendi toda ya que se catalan
ResponEliminaGracias amiga por pasar y dejar tu huella.
ResponEliminaBesos