diumenge, 30 d’octubre del 2016

INFERN

Urnes plebees, túmuls reals
penetreu sense temor, memòries meves,
Per on ja el botxí dels dies
Amb igual peu va fer passos desiguals.

Regireu tants senyals de mortals,
Nus ossos i cendres fredes,
Malgrat les venes, si no piules,
Cares preservacions orientals.

Baixeu després a l'abisme, en la qual
blasfemen ànimes, i a la seva presó forta
Ferros s'escolten sempre, i plor etern,

Si voleu, oh memòries, almenys
Amb la mort deslliurar-vos de la mort,

I l'infern vèncer amb l'infern.

10 comentaris:

  1. Uns diuen que hi han estat una temporada a l'infern, d'altres que no es un mal lloc per estar-hi.....deixem-ho en que tots un moment o altre el coneixem...tingues un bon diumenge Anna, un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies amic Rafael per pasar pel blog

      Petons

      Elimina
    2. Un altre per tu guapo gracies de nou
      He pasat als meus segidors el teu blog
      Petons

      Elimina
  2. Un lloc calentet, per les llargues nits d'hivern.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per tornar per aqui et molt ben rebut
      Petons

      Elimina
  3. Como en el dicho popular, Para pelos de perro, pelos del mismo perro". En estos poemas, se observa un jaez dantesco, que también es lírica que sobrecoge. UN beso. Carlos

    ResponElimina
  4. Gracias Carlos por tu comentario
    besos

    ResponElimina