INFERN

Urnes plebees, túmuls reals

penetreu sense temor, memòries meves,

Per on ja el botxí dels dies

Amb igual peu va fer passos desiguals.

Regireu tants senyals de mortals,

Nus ossos i cendres fredes,

Malgrat les venes, si no piules,

Cares preservacions orientals.

Baixeu després a l'abisme, en la qual

blasfemen ànimes, i a la seva presó forta

Ferros s'escolten sempre, i plor etern,

Si voleu, oh memòries, almenys

Amb la mort deslliurar-vos de la mort,

I l'infern vèncer amb l'infern.