TOTS SANTS
Ànimes mortes,
conques buides,
ulls sense vida;
així són les persones:
bales perdudes.
Màscares de cera,
aus de rapinya,
espelmes foses;
així són per a mi les persones:
pells a tires.
Fisonomies marcides,
flors pansides,
llums opaques;
així són per a mi les persones
cossos sense vida.
Amor sense bogeria,
nit sense lluna,
pena sense glòria;
així és per a mi la vida:
una tragèdia còmica.
DÍA DE LES ANIMES
Si l'ànima és morta,
quin cos càrrega
així, si mort ja està.
Per departir les olors,
que es desprenen
del que ja no és vida,
busca mil raons.
De la seva boca estranya,
aberració sortirà,
i paraules altisonants,
només podrà regalar.
Que es pot esperar,
d'un cos sense ànima,
que per sentir vida,
s'aferra a la seva malament.
Feliz día de todos los santos.Besicos
ResponEliminaGracias por regresar
EliminaBesos
Un cuerpo sin alma..un cuerpo sin vida
ResponEliminaUn poema muy profundo
Besos
Gracias por pasar por mi blog
Eliminabesos
Querida Annamiga
ResponEliminaComo não sei catalão, escrevo-te em português. Não gosto de mortes, não gosto da morte, não gosto dos mortos, não gosto das urnas, não gosto das coroas de flores, não gosto dos cemitérios, não gosto dos funerais. Ponto final.
Gosto da vida. Gosto de viver. Gosto de viver feliz. Ponto final.
Qjs= queijinhos = beijinhos
Henrique, o Leãozão
Mas tu e os teus Amigos podem escrever-me em catalão porque eu entendo. E em castelhano falo e escrevo...
Gracias por dejar tu comentario
Eliminabesos
i avui comença nova vida ...
ResponEliminaSi avui es dia de les animes
Eliminagracies per pasar pel blog
Petons
E sigamos com a nossa fé cultuando a poesia como neste poema!
ResponEliminaAbraços,
Gracias José por posar por mi blog
Eliminabesos
Hola Anna.. Dia de tots sants, dia de les animàs.. son records, son nostàlgia.. potser la nit es sense lluna, però tornara a ser creixent..
ResponEliminaUna abraçada..
Si tens rao
EliminaGracies per pasar de nou per aqui
Petons
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaHola Anna te agradezco tu visita a mi blog.Besicos
ResponEliminaGracias a ti por tus comentarios
Eliminabesos
La vida se va. Bien los dices, sólo quedan cuencas, y que alguien en el día de los muertos, se acuerde que uno vivió. Un abrazo. Carlos
ResponEliminaGracias Carlos por dejar tu comentario
ResponEliminabesos