La primavera ja ha arribat,
amb flors petites al costat,
els arbres canten amb el vent,
i tot somriu dolçament.
El cel és blau, el sol és clar,
la llum es posa a cada llar,
els camps es tornen de colors,
i l’aire fa olor de flors.
Les abelles ballen lent,
damunt els pètals, dolçament,
i els nens corren pel jardí,
mentre la vida diu que sí.
És temps de somnis i de pau,
de respirar i mirar amunt.
La primavera ho omple tot,
amb calma tendra i cor ben fort.
Abril arriba amb ulls plorosos,
pluja fina que acarona els camps,
records d’hivern encara a l’esquena,
i brots de vida als marges dels camins.
És un mes que no promet constància,
balla entre els núvols i els raigs de sol,
com la vida, que mai no és perfecta,
però plena de petits instants d’or.
Els dies creixen, l’aire s’omple d’herba,
els ocells tornen amb cançons antigues,
i entre la incertesa i l’esperança,
alguna cosa dins nostre floreix.
Perquè abril no és només un mes,
és la metàfora d’aquells que cauen
i s’aixequen amb el cor mullat,
però encara capaços d’estimar.
Quan tot sembli enfonsar-se al teu voltant,
i la llum s’apagui dins del teu somriure,
no deixis que el silenci et trenqui l’ànima
la força neix quan tot sembla perdut.
Els dies foscos forgen cors valents,
i cada llàgrima té un motiu secret.
Camina, encara que et tremolin les passes
el món abraça els que no es rendeixen mai.
Celebrem la Diversitat
Ni un dia sense poesia
I
Enmig del fred que ens glaça el cor,
on l’aigua s’atura en glaçons de silenci,
neix una flor, robusta en el seu tresor,
amb la força de l’aura, pura i intensa.
II
La terra seca, amb les seves arrugues,
és l’escenari on creix, forta i decidida,
desafiant les tempestes, les dures rutes,
la vida que persisteix, mai rendida.
III
Els vents del destí bufant amb fúria,
d’una tempesta implacable, sense fi,
però ella, amb esperança, no recula,
perquè sap que el sol sempre torna a sortir.
IV
En les ombres de la nit profunda,
on les estrelles semblen llàgrimes perdudes,
la vida es remou, mai no s’enfonsa,
sempre busca el dia, les hores lluminoses.
V
Res no pot aturar aquesta flama interna,
que des de la foscor, el cor il·lumina,
la vida persisteix, sempre eterna,
fent camí en la tempesta, com una divina.
VI
Són els dies de lluita, de dolor, de fred,
on el cor viu i batega amb força clara,
en condicions adverses, on la vida és fidel,
i el seu poder, com un riu, mai no s’atura.
Dimecres de cendra, el dia s’obre,
Soc el cor de la nit,
on la lluna es trenca
abans de veure’s,
silenciosa i trista.
Cada estrella és un batec,
un crit d’amor
que s’extingeix
en el teu nom,
com una carícia
que mai arriba.
Soc tendresa,
soc la llum callada
que et busca en l’ombra.
Soc amor,
el fil que cus
els teus somnis amb els meus.
Soc dolçor,
com la mel que regalima
en el silenci dels teus llavis.
Soc esperança,
el reflex d’un nou dia
que espera el teu somriure.
Soc cor,
i cada bategada em porta a tu,
a la promesa
d’un demà
que es farà cançó
en el teu abraç.
Quan arribi el dia que els meus ulls et mirin,
i només vegi un estrany, et prego, no t’enfonsis.
Recorda'm com sóc avui, no com l’ombra
que es convertirà en un reflex buit del que vaig ser.
Hi haurà nits en què m’asseuré al teu costat,
i no sabré el teu nom, ni la teva veu.
Potser somriuré sense sentit,
o em quedaré en silenci, perdut en un abisme.
No serà culpa teva. Ni meva.
Serà aquest monstre, aquest forat
que s’ho empassa tot: els riures, els records,
les promeses que un dia et vaig fer.
T’hauré oblidat, però tu recordaràs.
Recordaràs la meva veu explicant històries,
el meu riure fort després d’un acudit dolent,
les tardes d’hivern amb cafè i paraules tendres.
El dia que no et reconegui, serà l’inici del final.
Serà l’última traïció que el meu cervell et farà.
I jo, en el meu silenci, em trencaré sense saber-ho.
Però abans que això passi, vull que sàpigues que t’estimo,
ara i sempre. I que, encara que no pugui recordar el teu
nom,
el meu cor et buscarà en la foscor.
Quan els meus ulls es buidin i la meva veu calli,
seràs la meva última llum, encara que no ho pugui dir.
Recorda les meves mans acariciant la teva,
el tacte que et donarà pau quan ja no et reconegui.
