MOLT BON SANT JORDI A TOTHOM

Roses i Llibres.

En un dia de sol radiant,

on les roses parlen d’amor,

un llibre s'obre davant,

i el cor batega amb fervor.

Les pàgines com un abraçada,

omplen l'ànima de pau,

cada paraula és un petó,

cada llinatge, un record blau.

Sant Jordi, cavaller valent,

lluitant contra la soledat,

amb la rosa a la mà,

regala esperança i veritat.

Les veus que riuen al voltant,

historietes per somiar,

un món ple de màgia,

on els somnis poden volar.

Amb cada llibre que es regala,

una llavor d'amor creix,

i en el cor de cada un,

la bellesa mai no s'acaba.

Celebrem aquest dia amb forces,

més que roses, més que lletres,

la unió del nostre sentiment,

en cada acte, un regal etern.

PAPA FRANCESC

A la plaça, sota mil mirades, 

camina un home de fe, portador d'esperances, 

el seu pas és lleuger, la seva ànima, un torrent, 

al seu pit ressona un amor que no cansa.

Amb mans que abracen, gestos de tendresa, 

és far de llum en la nit més fosca, 

parla de pau, d'unitat i de vida, 

cada paraula seva, una abraçada que abriga.

Amb passos humils, recorre el camí, 

acompanya els que pateixen, els que no tenen destí, 

la seva rialla ressona, la seva mirada és un somni, 

un món més just, ell sempre ho somnia.

Francesc, el guia, amic sincer, 

al teu cor brilla la fe que encén. 

Una crida a estimar, a viure sense por, 

a edificar ponts on l'odi no té lloc.

Així et recordem, amb amor desbordant, 

en cada racó on el dolor persisteix, 

el teu llegat és fort, la teva fe, un estendard, 

un home de pau que mai es rendeix.

La teva llum ens acompanya, un far etern, 

en la lluita per somnis, en l'abraçada tènue, 

que el ressò de la teva veu ressoni a la història, 

et portem a l'ànima, Francesc, ¡la nostra glòria!

CRIT AL SILENCI

 

Ja no puc més amb aquest pes,
el cor em cau dins del silenci.
Cada dia és una ombra nova,
i no sé com tornar a ser jo.

Em miro i no em reconec,
em parlo i no em sento viu.
Tot fa mal, tot és fred,
i la llum es queda enrere.

On és la pau que tothom diu?
On és l’amor que tot ho cura?
Només em queda aquest buit fosc
que m’estira amb veu madura.

No vull fugir per covardia,
només descanso si no hi ha crits.
Perquè viure quan tot crema
és com respirar entre fils.

Potser la mort no és la fi,
potser és un lloc sense dolor.
Només vull parar aquest plor
i dormir dins d’un record.

SILENCI FINAL

La vida passa com el vent,
ràpida, tendra, sense avís.
Un dia rius amb tot el cor,
i l'altre et cau l’ànima als dits.

Les mans que abans ens van tocar,
ara són fredes, lluny del món.
Els ulls que ens miraven amb amor
ja dormen sota un cel pregon.

Morir no és lluny, no és cap estrany,
és part del viure, dur i clar.
Però fa mal, trenca per dins,
quan algú marxa i tu et quedes plorant.

Queden paraules no dites,
abraçades que no tornaran,
i el cor, petit, dins la tristesa,
busca records per no oblidar.

Però fins i tot dins del dolor,
la vida crida, amb veu molt suau.
Per cada comiat, hi ha un pas nou,
i un amor que no mor mai del tot.

PRIMAVERA SUAU

La primavera ja ha arribat,
amb flors petites al costat,
els arbres canten amb el vent,
i tot somriu dolçament.

El cel és blau, el sol és clar,
la llum es posa a cada llar,
els camps es tornen de colors,
i l’aire fa olor de flors.

Les abelles ballen lent,
damunt els pètals, dolçament,
i els nens corren pel jardí,
mentre la vida diu que sí.

És temps de somnis i de pau,
de respirar i mirar amunt.
La primavera ho omple tot,
amb calma tendra i cor ben fort.

ABRIL, ENTRE PLUJA I FLORS

 

Abril arriba amb ulls plorosos,
pluja fina que acarona els camps,
records d’hivern encara a l’esquena,
i brots de vida als marges dels camins.

És un mes que no promet constància,
balla entre els núvols i els raigs de sol,
com la vida, que mai no és perfecta,
però plena de petits instants d’or.

Els dies creixen, l’aire s’omple d’herba,
els ocells tornen amb cançons antigues,
i entre la incertesa i l’esperança,
alguna cosa dins nostre floreix.

Perquè abril no és només un mes,
és la metàfora d’aquells que cauen
i s’aixequen amb el cor mullat,
però encara capaços d’estimar.

LLUITA I SEGUEIX

Quan tot sembli enfonsar-se al teu voltant,
i la llum s’apagui dins del teu somriure,
no deixis que el silenci et trenqui l’ànima
la força neix quan tot sembla perdut.

Els dies foscos forgen cors valents,
i cada llàgrima té un motiu secret.
Camina, encara que et tremolin les passes
el món abraça els que no es rendeixen mai.

Dia Mundial de la Síndrome de Down

 Celebrem la Diversitat

En un dia de sol brillant,  

un somriure resplandeix amb intensitat,  

celebrant la diversitat que ens uneix,  

la síndrome de Down, un tresor d’humanitat.

Amb passes de dansa, caminem en llibertat,  

cada mirada, un món ple de bellesa,  

cada abraçada, una història a escriure,  

on l’amor sempre respira amb fortalesa.

Mans petites, grans somnis,  

la vostra força ens inspira a cada moment,  

un univers ple de colors vius,  

on tots som estrelles en aquest firmament.

Celebrem la vida, el coratge i la compassió,  

un recordatori constant del que és real,  

perquè en la diversitat trobem la màgia,  

i amb el teu amor, construïm un món ideal.

Avui, demà i sempre,  

ets part de nosaltres, aquí,  

un regal del destí que ens ensenya a viure,  

en un món millor, on tots podem somiar.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Ni un dia sense poesia

En el silenci del matí daurat,  

un vers s’eleva com un ocell volant,  

cada paraula, un somni que s’ha dibuixat,  

en el cor del món, en el cor de l’home errant.

La brisa acaricia les fulles verdes,  

i en cada sospir, un poema neix,  

la llum del sol, com un pinzell que es perd,  

pintant d'alegria el dia que s’ofereix.

Els rius murmuren secrets d’amor,  

les estrelles brillen en la nit profunda,  

cada instant és un regal, un clam, un clamor,  

un record que perdura, una vida fecunda.

No calen grans paraules, ni versos complicats,  

només el batec del cor, la mà que acaricia,  

en cada mirada, en cada gest compartit,  

hi ha poesia viva, hi ha pura màgia.

Celebrem la vida, celebrem la paraula,  

que cada dia sigui un full en blanc,  

on escriure els somnis, on deixar la sala,  

d’un món ple de bellesa, ple d’amor, ple de llanc.

Ni un dia sense poesia, que mai s'oblidi,  

que en cada moment, en cada alè,  

la poesia és el fil que ens uneix,  

el llenguatge del món, el que sempre hi haurà,  

un cant etern, un regal d’ahir i d’avui

LA VIDA QUE PERSISTEIX EN CONDICIONS ADVERSES

I

Enmig del fred que ens glaça el cor,

on l’aigua s’atura en glaçons de silenci,

neix una flor, robusta en el seu tresor,

amb la força de l’aura, pura i intensa.

 

II

La terra seca, amb les seves arrugues,

és l’escenari on creix, forta i decidida,

desafiant les tempestes, les dures rutes,

la vida que persisteix, mai rendida.

 

III

Els vents del destí bufant amb fúria,

d’una tempesta implacable, sense fi,

però ella, amb esperança, no recula,

perquè sap que el sol sempre torna a sortir.

 

IV

En les ombres de la nit profunda,

on les estrelles semblen llàgrimes perdudes,

la vida es remou, mai no s’enfonsa,

sempre busca el dia, les hores lluminoses.

 

V

Res no pot aturar aquesta flama interna,

que des de la foscor, el cor il·lumina,

la vida persisteix, sempre eterna,

fent camí en la tempesta, com una divina.

 

VI

Són els dies de lluita, de dolor, de fred,

on el cor viu i batega amb força clara,

en condicions adverses, on la vida és fidel,

i el seu poder, com un riu, mai no s’atura.