Camine pel carrer on vivíem,
la façana encara conserva
aquella esquerda minúscula
que tu deies que era un batec.
La persiana rovellada crida
el teu nom en silenci,
com si encara hi visqueres
entre el vent i la pols.
La veïna em mira de reüll,
potser pensa que vinc tard,
que ja no cal parlar
dels morts quan els vius s'esgoten.
Però jo et parle, mare.
Et dic el que mai vaig dir:
que la por m’era un plor sec,
que em posava fort per tu,
que el teu silenci era una abraçada.
Ara el temps fa malbé
les finestres que no s'obrin,
i els records s’assequen
com la roba al fil
d’un estiu que no s’acaba.
Una poesía que es un bello recuerdo a tu madre.
ResponEliminaSaludos.