dissabte, 16 d’abril del 2016

IRA


Vull la sang
omplint les venes.
Que a punt d'esclatar,
enrogeixen els ulls,
fent que sembli
que se'n van del cos.

Els punys serrats
amb foc a la gola.
I els braços tensos,
i dimonis a l'estómac.
A punt de saltar,
incontrolats i agressius.
I tot per no res.
Així és la ira.

dimarts, 15 de març del 2016

POETA

El poeta coloca
sus versos entre sonidos del cielo
Entre la bruma del día.
Entre la cúspide del tiempo.
Entre las risa del niño. 
Entre el alma y el suspiro.
Y el aire se agita mientras inspiro tu nombre.

POR NATURALEZA


El mundo...
¡una jaula de locos!.
En el mundo andamos sueltos
locos que arañamos
de la noche a la mañana.
Ya no dormimos por costumbre,
inmersos en sus maldades.


Sin valores ni respeto,
sólo odio y falsedad .
Y las almas nobles vagan perdidas
entre sus sueños, nunca saben si mañana
alguien las apuñalará.

Es el odio que domina
este mundo de delirios.
Gente perdida y abrumada
vaga en él sin esperanzas.

Sería mejor que mientras duerma,
envuelta en la inconsciencia,

me alcance una muerte vana.

divendres, 11 de març del 2016

RECORDANT ELS ATENTATS 2004

Dolor i fred i estupefacció.
La boca oberta, plena de incredulitat.
Un altre cop, un altre onze,
un altra esclat incomprensible.

Un dolor sobre el dolor
sense amortir de l'últim cop,
altre vegada la pressió a la gola,
els núvols als ulls
davant el televisor,
cercant entre la ferralla
de les imatges,
entre els colors...,
el vermell de la sang,
el negre del fum...,
i el gris de la destrucció...,
algú conegut.

Un cop proper, als germans,
als amics, als familiars,
igual de trist, igual de injust,
però més proper i de nou
un per què esclatant dins el cap,
de nou com boig,


per sortir a l'aire de Madrid...

dimarts, 16 de febrer del 2016

SOY


Soy una sombra de lo que fui……..

Ojala que nunca sientas lo que yo estoy sintiendo.

Este dolor que me carcome y me lleva a la locura.

Se repiten en mi memoria esos momentos

de alegría y  pasión que nunca regresaran.

Siento como si mil látigos de fuego fustigaran

mi corazón y lo convirtieran en cenizas

que el viento esparcirá por todo el infinito

dimecres, 30 de desembre del 2015

ADIOS


En la soledad de estas cuatro paredes,
os digo adiós...

Encerrada en mis pensamientos,
me despido de los más hermoso que he vivido.
Sin luchar ni un minuto mas por nada,
sin esperar sin sonar, solo el lloro interior de mi alma.

Me voy lejos, dónde nadie pueda hallarme.
Seré un pedazo más de leña que no ha prendido.
Seré nieve bajo el sol derretida,
rumbo a las aguas infinitas.
Y me perderé por ahí.
Observaré de lejos la vida, y el alma de cerca.

Más hoy no pido nada.
Que nadie me busque, porque es tarde,
y se me fue la vida.

dimecres, 23 de desembre del 2015

DECADENCIA



Presiento que se me acaba el tiempo.
Cada minuto que pasa siento
que mi vida se me escapa de las manos.

Siento el dolor en mis huesos.
Veo en mi decadencia
donde acaba mi aventura.

Donde se agolpan recuerdos
de una vida cuesta arriba.

Cuando empecé a vivir,
me sentía segura.

Mi lucha del día a día
con dolor y amarguras.

Divina juventud
que rauda viajas,
hundiendo a nuestras almas
en el lloro.

Pues te llevas contigo las alhajas
del cuerpo juvenil que tanto añoro.
Y vives como alma en pena,
sabiendo que has perdido
un gran tesoro.

Era mi fuerza y mi guía,
luchando con esperanzas,
sin pensar que llegarían
tan pronto mis añoranzas.

Veo acortarse mis días
y voy perdiendo esa fuerza.

Mis fuerzas contra su fuerza.
Ya derrotada, cuando
me acoja esa tierra
donde fundiré mi vida,
alegrías y tristezas.

También dejaré el dolor,
mi vejez, mi decadencia.

A veces  pienso,
¿cuanto habré vivido?.
Si feliz habré sido.

Cuando tuve energía,
¿cuánto disfrutaría
viviendo experiencias?.

Veo en mi decadencia
donde acaba mi aventura.

Donde se agolpan recuerdos
de una vida cuesta arriba.

dilluns, 7 de desembre del 2015

NADAL

Ompliu-vos de somnis.
Viu com si no hi hagués demà .

Il·lusiona't amb les petites coses.
Anhela el que no tens .
Dona una mica de tu als altres.

Què és el Nadal ? .
És la tendresa del passat,
el valor del present i l'esperança del futur.
És el desig més sincer,
que a cada casa desbordi la  salut i felicitat,
amb benediccions riques i eternes.

Que cada camí ens porti a la pau,
i que la pròpia paraula omple d'alegria
els nostres cors.

Quan arribi el dia de Nadal,
ens ve la mateixa calor
que sentíem quan érem nens.
Que embolica la nostra llar i el nostre cor.   
         
Si tens amics busca'ls,
Si tens pobresa al teu costat, ajuda'ls.
Si tens tenebres encén el teu fanal.
Si tens rancors, oblida'ls.

El Nadal es amor.

dimecres, 11 de novembre del 2015

CARTA A L’ANGELA

No ploris per mi…
M'has donat una llar on acollir-me,
m'has proporcionat aliment
i sobretot, m'has donat el teu amor
i la teva companyia.
L'últim que voldria és aveure't sofrir per mi.
Ara que no estic amb tu, no vull veure't trista.
El meu desig és que quan pensis en mi somriguis,
doncs, així sabré que el meu record et fa feliç.
Vull que recordis els bons moments que em compartit.
Recorda les nostres mostres d'afecte,
els nostres jocs…i si alguna vegada t’he defraudat,
o em vaig portar malament, perdona'm.
I, per favor, no tiris les meves joguines,
ni el meu llit, ni les meves coses,
perquè en aquest món hi ha molts altres col·legues
que viuen en solitud, tristos, sense afecte…
molts que donarien la seva vida per compartir la teva.
No, no ho diguis, no diguis que no vols tenir més animals…
això em fa pensar que el temps que vaig estar amb tu no et vaig fer feliç.
Per favor, que la meva mort no sigui en va,
que serveixi perquè un altre tingui la sort
de poder viure i conèixer que ets meravellosa
i gaudir del teu generos l'afecte i amistat.
No estiguis trist…jo no ho estic, perquè se que guardes
un raconet especial al teu cor … Per a mi.

divendres, 30 d’octubre del 2015

CUANDO NOS ROBAN



Cuando nos roban
los sueños de la vida,
el mundo se nos cae
a los pies.

Se desbordan los sentimientos,
se resquebrajan los pensamientos,
y el alma amargada
se muestra llena de lágrimas.

Cuantas historias rotas
i lágrimas  sobre el asfalto.
Recuerdos en la memoria,
de sufrimientos y desengaños.
De falsas esperanzas, de mentiras y traiciones.

Corazones llenos de cicatrices
que nunca se borran ni se olvidan.