Dolor i fred i estupefacció.
La boca oberta, plena de incredulitat.
Un altre cop, un altre onze,
un altra esclat incomprensible.
Un dolor sobre el dolor
sense amortir de l'últim cop,
altre vegada la pressió a la gola,
els núvols als ulls
davant el televisor,
cercant entre la ferralla
de les imatges,
entre els colors...,
el vermell de la sang,
el negre del fum...,
i el gris de la destrucció...,
algú conegut.
Un cop proper, als germans,
als amics, als familiars,
igual de trist, igual de injust,
però més proper i de nou
un per què esclatant dins el cap,
de nou com boig,
per sortir a l'aire de Madrid...
Escrius molt be.
ResponEliminapero hi trovo a faltar estructura, tornada, rima.
Trobo que tens imaginacio i el vocabulari es ric.....
segueix!!!!
Gracies per pasar I aceptar l,invitacio
ResponEliminaGracies per el comentari.
Petons