dissabte, 16 d’abril del 2016

IRA


Vull la sang
omplint les venes.
Que a punt d'esclatar,
enrogeixen els ulls,
fent que sembli
que se'n van del cos.

Els punys serrats
amb foc a la gola.
I els braços tensos,
i dimonis a l'estómac.
A punt de saltar,
incontrolats i agressius.
I tot per no res.
Així és la ira.

5 comentaris:

  1. Be es una mirada moltimadginativa de la ira et proposo que reslment en facis una sobre aquest tema amb mes cara I ulls

    ResponElimina
  2. La ira es:
    Sentimiento de enfado muy violento.
    Como expresar en poesia??

    ResponElimina
  3. Si ho probare ja la pujare al bloc ja em direu que us sembla

    ResponElimina
  4. Escribo unos versos que me petiste sobre la ira.

    IRA

    Forma parte del ser humano.

    La ira destruye
    y nos hace daño,
    a nosotros mismos y a los demás.
    Nos hace decir cosas
    que quiza realmente no lo sentimos,
    casi siempre dañinas y destructivas.
    La ira nos convierte en otra persona, en una versión horrible
    de nosotros mismos.
    Y lo mismo el odio.


    ResponElimina