dimarts, 27 de febrer del 2024

ÚLTIM ALE DE LA TERRA

 Sota el mantell gris, la terra suspira,

últim ale, com un plor que ressona.

Llàgrimes cauen del cel amb amargor,

la natura crida en un silenci que esperona.

 

Les muntanyes tremolen amb dolor,

com l'ànima que plora en cada vall.

L'últim ale, un crit que es percep,

la terra plena d'angoixa, tristesa

ella tant preciosa i tant fràgil.

 

Rius flueixen com llàgrimes de comiat,

el vent xiuxiueja un adéu desolador.

Flors s'ajupen en un trist allau,

la terra crida en un lament retentidor.

 

En el darrer batec del cor de la terra,

s'entreteixe el dolor amb la darrera llum.

Un murmul de tristesa omple l'atmosfera,

l'últim ale, com una cançó que es consum.

divendres, 23 de febrer del 2024

POESIA DEL SILENCI

En el silenci de la nit, 

poemes s'escriuen,

paraules de l'esperança 

que surten de l'ànima.

Com estels que il·luminen la foscor,

cada quietud parla 

d'un futur que s'anima.

 

 


dimarts, 13 de febrer del 2024

ME ENTREGO A TI

Mar, me entrego a tu abrazo sin fin,

para desaparecer entre las olas, 

sentirme pequeño, parte de tu confín.

 

En tu vastedad encuentro la calma,

mi ser se fusiona con tu sal, se desarma.

 

Entre tus susurros, me diluyo como espuma,

una entrega silente, donde el tiempo se esfuma.

dissabte, 3 de febrer del 2024

CANT FÚNEBRE DE L'ARBRE MAJESTUÓS

L'arbre majestuós que amb altivesa omplia el cel,

ara sotmès a la serra, plora la seva caiguda.

Els seus anells d'edat, que abans contaven històries mil·lenàries,

avui són seccionats com capítols d'un llibre que es tanca.

 

   

Les aus, abans lliures entre les seves branques,

volen desorientades buscant un refugi que ja no existeix.

La terra, que estimava la seva abraçada segura,

s'entristeix en la pèrdua d'un guardià que mai tornarà.

 


dimarts, 30 de gener del 2024

DIA DE LA PAU

Pau, com un diví llegat, és la joia anhelada pel món,

una força que es busca amb devoció profunda.

 

No merament un buit de paraules ni l'absència de guerra,

la pau no és forjada, sinó més aviat atorgada amb gràcia.

 

Una pau que transcendeix l'enteniment humà,

un misteri celestial, inaccessible als savis pel seu raonament.

 

No sorgeix de la lògica o de l'intel·lecte,

aquesta pau preuada és un do sagrat de Déu.

 

És un bàlsam que satisfà, un ésser que omple amb serenitat,

la pau que anheles, una manifestació divina que resplendeix.


dimarts, 23 de gener del 2024

UN MAR DE DESITJOS

La pluja és un mar que acaricia la terra,

amb cada gota, un secret que s'enterra.

Misteriós romanç entre núvols i sòl,

una simfonia suau, un joc de l'anhel.

 

Els arbres ballen al ritme de la pluja,

com si fossin amants en una lluita.

Espectacle efímer, petjades humides,

la pluja escriu històries, paraules fluides.