dissabte, 3 de febrer del 2024

CANT FÚNEBRE DE L'ARBRE MAJESTUÓS

L'arbre majestuós que amb altivesa omplia el cel,

ara sotmès a la serra, plora la seva caiguda.

Els seus anells d'edat, que abans contaven històries mil·lenàries,

avui són seccionats com capítols d'un llibre que es tanca.

 

   

Les aus, abans lliures entre les seves branques,

volen desorientades buscant un refugi que ja no existeix.

La terra, que estimava la seva abraçada segura,

s'entristeix en la pèrdua d'un guardià que mai tornarà.

 


3 comentaris:

  1. Cuando un árbol muere, algo en quien lo contempla..se va con él.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Cuanto dolor y desastre, cuando un árbol se tala. Un abrazo. Carlos

    ResponElimina
  3. Un poema para recordarnos que somos arboricidas. Con la destrucción delos bosques nos estamos, igualmente, matándonos. Un abrazo
    Carlos

    ResponElimina