divendres, 17 de desembre del 2021

CORRO

 

Corro sin mis piernas,

corro para escapar de tu recuerdo,

pero me alcanzan todas esas penas,

y se que crees que te necesito.

 

Si tan solo pudiese olvidar,

y mi vida poder cambiar,

te daría mis sueños para siempre,

en este mundo más recordarte.

 

Sólo dime,

que todo fue una terrible pesadilla,

la cruz que  me diste nunca me la hagas llevar,

déjame estar junto a mi vida mía.

 

Por favor déjame morir,

o esperar cerca de mi corazón aunque no llores,

quiero sentir todo el amor que olvidaste,

decir que ahora me lleva a mi muerte.

 

Corro sin mis piernas,

corro para escapar de tu recuerdo

con este dolor en llamas,

con el alma inundada,

corro para preguntar

porque me hiciste de mi vida una cruz.

dimecres, 15 de desembre del 2021

ÉS INÚTIL...

 

 Si somiar és inútil

conec l'harmonia de la seva carícia cega,

no puc imaginar-me el color de la vida,

arc de Sant Martí tacat,

gana de destrucció sense petjades progressives.

 

Si somiar és inútil

i no aconsegueixo els dubtes

gairebé esmicolats per oblit i memòria,

es trencaran els passos dels carrers buits

de tant enllumenament de la pàl·lida vida,

constel·lació opaca des d'on no hi ha picades

d'ullet d'astres imaginats.

 

Si somiar és inútil

millor no respirar, millor tancar els ulls

i perdre per sempre la imatge despietada

del fosc desig de la grisa esperança,

del petó en què mai vam haver d'aprendre'ns.

dilluns, 13 de desembre del 2021

DESTRUCCIÓ

 

El dimoni s'agita al meu costat sense parar.

Flota al meu voltant com aire impalpable.

Ho respiro, sento com crema el meu pulmó,

i ho omple d'un desig etern i culpable.

 

De vegades presa, coneixedor

del meu amor al poema,

la forma de la més seductora dona.

 

Així em condueix, lluny de la mirada de Déu,

panteixant i destrossat de fatiga, al centre

de les planes del fastig, profundes i desertes.

I llança als meus ulls, plens de confusió,

brutes vestidures, ferides obertes,

i l'amaneixo sagnant de la destrucció!

diumenge, 5 de desembre del 2021

SOY LO QUE VES

 

Esto que ves soy yo.
Un pedazo de ser,
un trozo de humanidad,
un pellizco de risas,
un montón de sueños.

Una gota de cordura
con un pizca de locura.
Esto que ves soy yo,
ni más, ni menos.

Una mujer.
A veces  niña,
a veces adulta,
A veces dulce,
a veces amarga.
A veces rebelde
y a veces conformista.

Simplemente así soy yo.
Es todo lo que tengo,
todo lo que soy...
No es mucho... pero es todo.

dimecres, 1 de desembre del 2021

DIA MUNDIAL DE LA SIDA

 

El cos es fa malbé en agonia,
perden l'esperança i valentia,
llàgrimes, sanglots i laments,
sobre la mort dia a dia.

Cuida la teva vida i la dels altres,
del virus letal, cruel malaltia,
que t'ho transmeten a l'estimar,
quan no et saben cuidar.

Lluita, no et donis per vençut,
si la ferida et fa sagnar
jo t'ofereixo la meva mà per caminar,
en el meu cor tindràs lloc.

No tinguis por, aprèn sobre la sida,
la ignorància és la que contamina,
la millor defensa és la prevenció,
i comptar amb bona informació.