ÉS INÚTIL...

 

 Si somiar és inútil

conec l'harmonia de la seva carícia cega,

no puc imaginar-me el color de la vida,

arc de Sant Martí tacat,

gana de destrucció sense petjades progressives.

 

Si somiar és inútil

i no aconsegueixo els dubtes

gairebé esmicolats per oblit i memòria,

es trencaran els passos dels carrers buits

de tant enllumenament de la pàl·lida vida,

constel·lació opaca des d'on no hi ha picades

d'ullet d'astres imaginats.

 

Si somiar és inútil

millor no respirar, millor tancar els ulls

i perdre per sempre la imatge despietada

del fosc desig de la grisa esperança,

del petó en què mai vam haver d'aprendre'ns.