Camineu amb
l’hivern enganxat al llom,
El carrer és
casa, sostre i camí,
i el fred, un
vell conegut de cada dia.
Entre ombres
busqueu una engruna,
una mà que no
tremoli de pressa.
El vostre
silenci diu més que mil crits,
és fam antiga,
és espera lenta.
Gossos del
carrer, guardians del temps,
heu après a
llegir les passes humanes.
Sabeu qui passa
de llarg,
i qui s’atura
amb el cor obert.
Que algun dia
el fred sigui només record,
i el carrer
deixi de ser destí.
Que trobeu un
nom, una llar,
i un hivern que
no faci mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada