Fa olor de tinta, de fulles de paper violades
per traços sense sentit i
estrofes i versos trencats,
de suor de treball, destruït i
ignorat.
Soc el Poeta que no sap
escriure, el que fa olor de tinta,
de dolçor d'un somriure
satisfet.
De solituds acompanyades de
records,
de tristeses i penes que es
creuen a la vida.
Sortejant enyorances i
promeses amb futurs.
Fa olor de versos, estrofes i
descansos...
Perquè la llàgrima també fa
olor
de versos i estrofes
impossibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada