ABRAÇA’M (Últimes paraules de la meua mare)

Abraça’m amb els teus braços,

amb les teues mans que em sostenen,

amb la teua mirada que em fa present,

fins que tanque els ulls i desaparega.

 

Abraça’m amb les teues paraules,

amb el teu alé que em bressa,

amb la teua ànima que em guarda,

com un far que no s’apaga mai.

 

Abraça’m amb el teu cor,

fins que el meu deje de bategar,

fins que la meua veu s’esvaeixi.

 

Abraça’m amb la teua vida,

amb tots els trossos que em queden,

amb cada record que encara tinc,

amb cada silenci que compartim.

 

 Abraça’m quan el món se m’oblide,

quan les meues mans ja no toquen res,

quan les meues paraules ja no arriben.

 

Abraça’m encara que jo ja no estiga,

abraça’m com si el temps s’aturara,

abraça’m, i fes-me etern en els teus ulls,

abraça’m, sempre, encara que siga l’última vegada.