Soc el cor de la nit,
on la lluna es trenca
abans de veure’s,
silenciosa i trista.
Cada estrella és un batec,
un crit d’amor
que s’extingeix
en el teu nom,
com una carícia
que mai arriba.
Soc tendresa,
soc la llum callada
que et busca en l’ombra.
Soc amor,
el fil que cus
els teus somnis amb els meus.
Soc dolçor,
com la mel que regalima
en el silenci dels teus llavis.
Soc esperança,
el reflex d’un nou dia
que espera el teu somriure.
Soc cor,
i cada bategada em porta a tu,
a la promesa
d’un demà
que es farà cançó
en el teu abraç.
Hermoso poema!! El amor siempre es una promesa para el corazón. Beso
ResponElimina