LA LLUM EN LA FOSCOR

En un món de llàgrimes i somnis perduts,

el VIH/SIDA ens toca amb mans de dolor,

cada història, un crit, cada vida, un tresor,

enfrontant l'estigma, rebuigs que ens abrusen.

La lluita és més que un diagnòstic fred,

és un viatge de solitud i d'esperança,

on l'empatia ens uneix com una dansa,

i la compassió floreix com un nou edredó.

Recordem, amb amor, aquells que hem perdut,

celebrem els valents que lluiten amb cor,

donem suport als que treballen amb fervor,

per un futur on brilli la llum del salut.

Parlem obertament, compartim les veus,

trencant murs de por, construint ponts de veritat,

en cada paraula, una promesa d'unitat,

en cada gest, una llum que il·lumina els nostres cels.

En aquest Dia Mundial, amb coratge i fe,

il·luminaré el camí amb amor i esperança,

junts en la lluita, amb força i confiança,

perquè l'amor prevalgui, sempre, sobre el mal.

CAPACITATS INVISIBLES

En un món que sovint gira massa de pressa,

hi ha veus que lluiten per no quedar en silenci.

No són menys, no són altres, són la llum

d’una realitat que ens convida a ser millors.

La cadira de rodes no és un límit, és un camí;

les mans que signen són poesies que es dibuixen a l’aire;

els ulls que no veuen descobreixen l’ànima,

i els cors que bateguen estimen sense filtres ni barreres.

Són aquestes capacitats invisibles,

que no es poden mesurar, però que transformen el món.

Un món que es fa gran quan aprèn a mirar,

quan descobreix que la bellesa neix en la diversitat.

Recordo aquell dia al parc, quan una nena cega va tocar el braç del seu amic

i, amb un somriure, li va dir: "T'ho explico tot, només has de sentir-me."

És en moments com aquest, en què els gestos diuen més que mil paraules,

on aprenem que les limitacions són només portes tancades

que nosaltres mateixos podem obrir.

Avui celebrem no només resistir, sinó avançar,

no només sobreviure, sinó brillar.

No és la diferència el que ens separa,

sinó la indiferència, que construeix murs invisibles.

Trenquem aquests murs, un gest a la vegada,

amb un somriure, una abraçada, una mà estesa.

Fem que el món sigui accessible no només per als cossos,

sinó també per als somnis.

Celebrem junts la força de ser qui som,

la riquesa de compartir camins diferents.

Incloem, abracem, escoltem.

Perquè només així, tots junts,

podrem anomenar-nos humanitat.