L’ABRAÇADA DE NADAL

En el silenci de la nit, l’estrella és veu viva,
il·lumina els somnis d’una ànima sensitiva.
El vent canta suau una melodia eterna,
Nadal encén flames on la foscor és interna.

Els cors, com la neu, es desfan en calidesa,
troben en l’amor una dolça tendresa.
La lluna sospira damunt la terra humida,
recordant-nos que l’esperança és vida.

Que l’amor et sembri ales en cada caiguda,
que la pau t’ompli l’ànima quan tot es despulla.
Que la llum de Nadal sigui guia en la foscor,
i ompli el teu món de somriures i calor.

Amb cada estrella que crema, una mà et consola,
amb cada floc que cau, una carícia vola.
Bon Nadal, de cor, amb infinita gratitud,
que la vida et regali moments plens de plenitud.