En el murmuri de les fulles caient,
s’hi amaguen ecos de moments viscuts, 
un any que es va desfer en silenci, 
entre riures, llàgrimes i somnis perduts.
Les hores es desfan en records difus, 
cada dia una estela en la memòria. 
El temps escriu la seva pròpia història, 
amb tinta d’or i tinta de dol.
Cada temporada, un relat diferent, 
des de l’hivern fred fins a l’estiu ardent. 
I ara, quan el calendari s’atura, 
mirem enrere, amb l’eco com a guia.
 
Sucedem-se as estações e as emoções se alternam pela longa travessia.
ResponEliminaBela construção e poética.
Abraços