Gràcies pels teus ulls,
que em miren amb tanta tendresa,
reflectint la llum de l'amistat,
com estels en la nit més fosca.
Gràcies pels teus llavis,
que em parlen amb dolcesa infinita,
portant paraules de consol
que curen les meves ferides.
Gràcies pels teus gestos,
plens de comprensió i amor,
que em fan sentir valorat
i mai sol en aquest món.
Gràcies per deixar-me gaudir
de la teva magnífica amistat,
una joia preciosa i rara,
que enriqueix la meva vida cada dia.
En tu trobo un refugi segur,
una llum en la foscor,
un company fidel en el camí
que travesso amb coratge renovat.
no només un amic,
sinó un far en la tempesta,
una ànima que comprèn la meva.
Les teves paraules, els teus gestos,
omplen el meu cor d'agraïment etern,
i en aquest vincle que ens uneix,
trobo la força per seguir endavant.
Gràcies per tot el que ets,
per tot el que dones sense demanar,
per ser la prova viva
que l'amistat veritable existeix.
Gràcies, de tot cor,
per la teva presència constant,
per ser l'amic que m'acompanya,
amb tendresa, dolcesa, i amor infinit.
T'ESPERARÉ EN EL LÍMIT
T'esperaré en el límit
de la tristesa més profunda,
al límit de les teves penes
al límit de la desesperació,
dels teus llavis vermells
i en el silenci dels teus pensaments.
T'esperaré al límit
del teu cor,
t'esperaré en la riba
del Mar on passa els dies,
al límit de l'Ona que vols que t'engul-li,
t'esperaré en l'horitzó,
on s'amaga l'últim batec...
al límit en la Llum de la Lluna
asseguda en un estel.
T'esperaré....
en les nits en els dies,
en el límit de l'aroma
que desprenia la teva presència.
T'esperaré....
en el límit del Temps
en el límit de la teva decisió
en el límit de la melangia
en el límit de la Vida
de la Mort.
T'esperaré ...
Al límit de la veritat
de la mentida
t'esperaré al límit
del be, al límit del Malt.
T'esperaré simplement
perquè t'estimo.
T'esperaré perquè tinc el cor
estaré al límit de tots i els límit .
¿es posible esperar?, ¿puede el amor al tiempo? tu poema casi me hace recuperar la fe en esa palabra, amor.
ResponElimina