dijous, 21 de març del 2024

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

En el Dia Mundial de la Poesia,

el cor s'omple de joiósa al·legria,

mientres la llum dels versos resplendeix en una dansa vermella.

 

És un càntic a la vida, un clam d'amor i de bellesa,

que ens guia en el camí amb una certesa dolça i serena.

 

 

Els mots es transformen en delicats pètals de flors,

que embriaguen l'ànima amb el seu perfum de colors.

 

És la dansa rítmica del llenguatge, una melodia en compàs,

que ens convida a somiar, a créixer, a estimar més i més.

 

 

En cada estrofa, s'amaga un raig de pura veritat,

una llum brillant enmig de la foscor, una dolça llibertat.

 

La poesia és un far que ens guia en la nit més obscura,

una veu càlida que ens acompanya amb amor sense mesura.

 

 

En aquest dia tan especial, celebrem amb joiosa exaltació,

el poder immens dels mots per donar forma a la nostra creació.

 

Que la poesia ens recordi sempre la bellesa d'aquest viatge,

i ens convidi a escriure amb l'ànima i el cor ple de coratge.

dimecres, 20 de març del 2024

BON DIA PRIMAVERA

La primavera desperta amb suavitat,

el sol besa la terra amb calidesa,

els arbres es vesteixen de verd esperança,

i les flors broten amb plenitud i bellesa.

 

Els ocells canten amb alegria renovada,

dansant en l'aire amb gràcia i lleugeresa,

mentre els rius murmuren melodies dolces,

acompanyant la dansa de la natura.

 

És temps de rebrotar i créixer,

de deixar enrere la foscor de l'hivern,

per abraçar la llum i la vida,

que la primavera ens ofereix sense haver de demanar-ho.

 

Que cada raig de sol sigui un somriure,

i cada flor un recordatori de l'amor,

perquè en la primavera trobem la promesa,

de nous començaments i esperances en flor.

dimecres, 13 de març del 2024

L'ÚLTIM SOSPIR

Deixa que la meva mà trobi refugi en la teva,

mentre el dolor esdevé un trànsit a la terra seva.

Que l'agonia s'esvaeixi amb el teu consol,

en aquesta partida cap a l'horitzó final.

 

Dona'm la mà en aquesta dansa d'adeus,

quan la tristesa emprengui el seu camí llevant.

Que el record dels nostres moments sigui el meu far,

mentre el silenci acull l'últim sospir.

 

dijous, 7 de març del 2024

CADA INSTANT ÉS COM SI FOS L'ÚLTIM

 La vida passa entre silencis, por i angoixa.

Els ulls ploren per trobar i provar de somriure

cada moment, segons cada instant és com si fos l'últim

i renàixer a la vida a la ratlla de la frontera pel pas de la vida.

 

diumenge, 3 de març del 2024

MORO I NO US IMPORTO

Natura morta, fràgil i feble,

agonitzant en l'últim ale,

la terra crida, "Moro," amb dolor,

i no us importa, és l'adéu final, un clam de tristesa.

 

Les flors, com ànimes perdudes,

moren en silenci, pètals com llàgrimes,

sota el pes d'un cel cruel i sense clemència,

el cor de la natura s'ofega en rimes amargues.

 

L'últim cant dels ocells s'extingeix,

en un silenci fúnebre, sense ressò,

la vida esdevé un somni que fuig,

i la mort abraça la terra amb dolor,

com un abisme obscè.

 

Les fulles, abans ballarines en l'aire,

ara moren amb una gràcia desesperada,

com notes tristes d'una melodia funèbre,

la natura morta, silenci etern,

aclamada en l'ànima desfeta.

 

Sota la llum fosca d'un últim vespre,

el paisatge esdevé un epitafi mud,

l'agonia de la natura, un trist destí,

on el crit de moro és l'últim sospir despullat,

una elegia plena de l'ànima destrossada.