PENSAMENTS

1

Nit de gener molt freda,
la pluja a molta gent espanta,
no és la pluja, no
és el so dels homes que passen
tots en silenci, sols se sent petjades,
emplenant els carrers i les voreres,
hores i hores cercant
camins i carreteres.

Molts marxen d'altres resten sospirant
enyorant la llar i la família.

Els camins troben sembrats
d'impediments, el que passant
davant omplen voreres i marges.

No troben cap caliu
són rebuts amb sofriment
inclemència d'amargada tristesa.

En el fons del seu cor
la seva terra sospiren
mirant de lluny com un tresor
aquell passat que enyorem.

Maleïts moments
que d'aquella foragitava
volem viure en pau
que cercar la pàtria animada.

La pàtria els dona la mà,
ja que és bona i generosa.

I esperar aquí vindrà,
com fill que n'és, ben amorosa.

I la vida serà dolça,
i dolça serà la mort;
terra meva tan formosa
ets per tots el millor port.

2

La tarda és grisa i la tristesa
del cel s'obre com una boca de mort.

Té el meu cor un plor de princesa
oblidada en el fons d'un palau desert.