La lluna va ser la nostra llum, de matinada.
Les ones bressolaven els nostres pensaments
i el meu braç en el teu coll va servir de coixí.
Van començar a emergir els sentiments.
Els meus petons es van lliurar lliurement,
a explorar els tabús del teu cos.
Mentre tot el que passa per la meva ment,
es va amagar en les muralles, molt endins.
L'amor es va despullar de la tristesa,
les carícies van ser in crescendo,
i el cor de sobte va obtenir ànsies de viure.
Va despertar aquell feble cor,
que mai l'amor va conèixer.
dilluns, 27 de febrer del 2023
UNA MATINADA DE MIL ESTRELLES
dimarts, 21 de febrer del 2023
LA MILLOR VENJANÇA
La venjança és dolça i no engreixa.
La venjança és el mos més dolç,
per al paladar, que mai
s'ha cuinat a l'infern.
La millor venjança,
es realitza lentament
i amb els ulls ben oberts,
i totes les direccions
per ferir punxentment
La millor venjança
és ser diferent de qui va realitzar el dany.
La millor venjança és un gran èxit
La millor venjança és viure
i posar-te a prova a tu mateix.
Viure bé és la millor venjança.
L'èxit és la millor venjança.
La millor venjança, és no ser com el teu enemic.
dilluns, 13 de febrer del 2023
EL SEGELL DE L'ABISME
Se'ns obra cada nit en la foscor,
ens endinsa estretament al somni,
enmig d'esplais que duren mentre el son
a un bell indret, oasi de delícies
i el despertar no ens regala la calma
quan ve després d'un malson,
si no pena i l'enyor, potser, per la felicitat
que s'ha esvaït però el son no sol duu
goig en la boira dels somnis,
ja que sovint, si encara són sensibles,
a un bri de la llum, quan la son ens abraça
sentin a prop el segell de l'abisme.
dimarts, 7 de febrer del 2023
SOLEDAD
Soledad...
Eterna amiga de mi alma, que matas mi fe y mi esperanza,
que reprimes mis deseos más profundos.
Soledad...
Durante toda mi vida has sido mi única compañía.
Y aun así me haces sufrir,
y no logro acostumbrarme a vivir entre tus brazos.
Tú, mi fiel compañera, enemiga de mis dichas
y amiga de mis lágrimas. Encadenada junto a mi alma,
has hecho que solo vea el oscuro silencio de tus brazos...
Soledad...
No quiero verte, no quiero palpar tu inmensidad.
Con tu grandeza, destruyes mis fuerzas,
y arrancas el deseo de avanzar en la vida.
Has penetrado en mi existencia y mi alma, y con ellas te diviertes.
Eres asesina de mis sueños, la madre del desconsuelo.
Has hecho trizas mi sonrisa y mi felicidad,
¿qué más esperas de mí?
Tal vez deseas de mi vida sus pedazos.
Todo lo dejo en tus frías manos...
en la última agonía de mi corazón cansado.
divendres, 3 de febrer del 2023
AL LÍMIT
Tens a la vida al teu abast,
a la mà, però no n'hi ha prou.
La vida com la poesia,
és el límit infinit del llenguatge.
És l'ombra de la ploma.
Al principi va ser el gest
i el gest va ser so,
i el so es va fer paraula.
I tot ja hi és
i tot ja és per ella.
I el poema és un no ésser,
i un no ésser, sense.
I la paraula és la vida,
i la poesia és la llum.
És el llampec a la nit,
és el fulgor etern.
Però l'ombra no entén,
no entén de versos,
ni tampoc llampecs sap.
La vida com la poesia,
és el límit infinit del llenguatge.
El meu límit, on és el meu límit?
Ni jo mateixa ho sé.
Potser la qüestió hi és,
a la resistència que em vulgui posar...
Però arribar al límit minva el teu ésser,
s'acompanya d'esgotament,
mental i físic, et col·lapsa, t'impedeix créixer...
No arribis al límit, evita-ho, faràs bé,
doncs jo arribar al límit,
i el gust que deixa al cor és amarg.
Límits n'hi ha molts,
la vida és l'única cosa que no pots perdre.
La vida és repte.
Viu-la, senta-la, riu, plora.
Guanya, perd, ensopega,
però sempre mira-la als ulls,
i no t'ensorris.
La vida és bella,
encara que algunes vegades no sigui color de rosa.
la vida és plena d'alegries i penes.
Cal viure-la pas a pas,
i veuràs que al final, sempre aconseguiràs els teus somnis
La vida és una força, una llum, un camí.
És la lluita per aconseguir els teus somnis,
sense rendir-te.
És gestar-se cada nit,
parir-se cada dia.
Però sempre...aixecar-se i seguir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)