BON ESTIU LECTORS

 

ESTIU

 Estiu, estiu rei,

 ets l'abraçada ardent,

 per on trepitges i camines

 

 Estiu, la terra abrases,

 encens la naturalesa arrases

 des del teu sol allà dalt;

 diu tu, la terra carbonitza;

 i el segador, apaga la flama viva.

 

 

 

Les vides estan cansades

 

lluitar amb les flames violentes

 

i el riu corre a fugida

 

del teu càstig ardorós.

 

Vermell, estiu,

 el dels boscos calcinats,

 provocats pels individus,

 o per rajos d'una tempesta

 

 L'ESTIU

 

Estiu, núvol clar,

un brunzit de mosquits i cigales

 et precedeix el cel buidat.

 

Estiu, del cel infinit,

mandrosa l'abella,

 sol endimoniat,

 sol terrible, suat,

 sol sec crema al cap

 com un inesperat bastó,

 sol de la set caminant per la sorra,

 estiu, mar desert,

 el miner s'omple de suor groc,

 i recorre raig a raig el sol celeste,

 buscant el teu suor rellisca

 del front als ulls cremen el blat,

 els insectes blaus que busquen ombra,

 toquen la frescor,

 submergeixen el cap en un diamant.

 

 Oh estiu

 Abundant de carro flames,

 camins de suau pols, sobre de la pols migdia,

 i en la tarda descansa el foc,

 l'aire fa ballar el trèvol, entra

 la brisa i el puja un estel

 fresca pel cel

 ombrívol, crepita

 sense cremar-se la nit de l'estiu.