dimecres, 30 de setembre del 2020

URGENCIES

Ara que puc pensar una estona

ara que no puc fer res.

 

La mirada mig perduda

damunt les rajoles blanques

pacífic, reposat,

soc lluny del meu cos que ara reposa

i en duen de la mà del pensament.

 

No se quanta estona estaré aquí

ni qui n’empeny fora

a lluitar contra el dolor

però ja fa estona que soc lluny d’aquí

aquest fred gèlid de parets blanques

en el passeig dels núvols tendres

deixa’n ara sentir l’olor del silenci.

                                 1987

18 comentaris:

  1. Aunque por la fecha veo que tiene unos años pero parece ser escrita en estos duros tiempos.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias tu siempre tan amagre de regrsar al blog
      si fue una etapa muy dura y dolorosa

      Besos

      Elimina
  2. ¿Buenas tardes todo bien? Soy brasileña y busco nuevos seguidores para mi blog. Los nuevos amigos también son bienvenidos. Me gustaría invitarte a que me sigas. Te sigo con mucho gusto. Soy el seguidor número 226.

    https://viagenspelobrasilerio.blogspot.com/?m=1

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias tu siempre tan amagre de regrsar al blog

      Cuidate mucho
      Besos

      Elimina
  3. Un `post triste pero esperanzador. Muy bueno.

    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Se siente un dolor oculto en este hermoso versar, saludos Anna

    ResponElimina
  5. Buen poema Anna. Me gustó.
    Un abrazo, poeta.

    ResponElimina
  6. Se siente la necesidad de la soledad. Un abrazo. carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias como siempre por tu aportacio al blog
      cuidate mucho
      Besos

      Elimina
  7. Bella tristeza en unas tremendas letras. Besos

    ResponElimina
  8. És realment horrorós estar en urgències en un llit enmig d'un passadís ple de corrent d'aire i fred i si et queixes ets un pacient difícil i pesat

    ResponElimina
  9. Hi ha metges i infermeres que realment es perdessin la classe d'amabilitat i respecte als malalts

    ResponElimina
  10. Gracias por tu aportacio al blog
    cuidate mucho
    Besos

    ResponElimina