divendres, 2 d’octubre del 2020

RECORDANT ( 25 ANYS SENSE TU GLORIA )

Recordo la teva mirada
i el teu somriure.

No recordo quan et vaig conèixer,
ni si fa molt de temps.
Però sí recordo
la teva amistat,
el teu afecte.

Les teves ganes de viure,
i les ganes de lluitar.
De viure la vida,
i seguir cap endavant.
Dia rere dia.

Com trobava a faltar
els teus consells,
la teva senzillesa, la teva amistat.

Estimada àvia,
no saps que t’ enyoro.
No t’ oblidaré
per anys que visqui.

Ara tu ja no ets aquí,
i jo et trobo a faltar.
Aviat arribaré
on tu siguis.

Mentre no sigui així,
seguiré recordant
el que vas ser tu per a mi.
Una companya, una amiga,
i més que una amistat.
La meva estimada àvia.

Per això mai no t’ oblidaré.
Sempre et porto dins del meu cor,
i en el més càlid racó del meu esperit.

12 comentaris:

  1. Hay pérdidas que con los años no dejan de ser significatovas sobre todo si se van jóvenes.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias como siempre por tu aportacio al blog
      cuidate mucho
      Besos

      Elimina
  2. Saudades que deixam... assim como recordações 🙏

    ResponElimina
  3. Una dedicatoria muy hermosa muy tierna, un abrazo

    ResponElimina
  4. Hola Anna, como estas, siempre un placer leerte!

    ResponElimina
  5. Tatuada en el sentimiento filal del alma. Un abrazo. carlos

    ResponElimina
  6. Es esplendit que despres de 25 anys
    encara et fa mal la seva mort
    Petons

    ResponElimina
  7. A cas no és dolor el dolor
    dolor patiment d'haver perdut una peça important de la teva vida és realment difícil de superar
    És millor morir que viure esperant la mort que vingui lentament

    ResponElimina
  8. Gracias como siempre
    por tu aportacio al blog

    Besos

    ResponElimina