Tan sols els seus ulls,
els seus ulls miro
mentre em cus
jo només veig els seus
ulls,
fitxats en mi
respira, callat
mentre treballa
en silenci.
No miro res més que els ulls
no puc veure el que em cus
ni quan el metall de les pinces
estira i forada, la pell travessa
i de nou estira i forada.
Cus la pell que m'obre sense paraules
les mans actuen amb precisió
i dibuixa amb rapidesa
una nova cicatriu.
Esos ojos, qué cicatrices dejaron. Pero curan, siempre curan
ResponEliminaUn abrazo
Gracias
EliminaEspero estes bien con este dichoso covi 19
cuidate
Besos
Hola Anna.. Cicatrius que costen de cosir.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gracies
ResponEliminacuidad molt
Petons