Quan penso amb la mort,
sento una sensació de buidor
que m'entristeix el cor.
Sento que no quedarà res de mi,
i ningú sabrà que jo he existit
ni que jo he viscut.
Quan jo morí
ningú tindrà cap buidor
dins el seu cor,
perquè ningú és recordarà de mi.
Sento que la meva vida,
va passant
i no faig res per canviar-la,
sé que haig de morir
i no faig res per traspalar-la
i per saber que estic existint.
Tinc por perqué he de despertar,
i enfrontar-me a la vida.
Enfrontar-me realment a la futura mort
potser és pel dolor,
d'haver viscut
tant el passat
que ara no em puc enfrontar al present.
1996
Il est écrit dans nos gène que nous devons mourir, et personne ne laissera une trace de son passage, tôt ou tard toute trace disparaitra, la mémoire de l'humanité remonte à 1000 ans pas au delà, il serait prétentieux de vouloir mieux, tout, même la gloire est éphémère, rien n'est fait pour durer.
ResponEliminaQuand à la mort elle n'est pas une malédiction et ne doit pas faire peur, pour l'avoir fréquenté je peux assuré qu'elle ouvre un horizon de paix et de sérénité
Amicalement
Claude
Merci beaucoup pour votre commentaire
Eliminabesos
Un día se descubre uno ante el espejo, y constata que la vida que le queda, en menor que la que ya ha vivido, suele ser a los cincuenta años. La vida está determinada por ese camino que nos lleva a la muerte, desde que nacemos, pero hay que reconocer que pensar en la muerte nos asusta
ResponEliminaUn abrazo
cierto gracias por tu visita te lo agradezco mucho
EliminaBesos
Hola Anna.. No se pas si es dur, o realista, o potser desil·lusionant, pero sempre dona que pensar..
ResponEliminaUna abraçada..
PD.. De Lleida ciutat, jo conec molt Sort hi viu una filla..
Si de Lleida ciutat.
EliminaGracies per la teva aportació
petons
Identifico_me com o pensamento poético !!! Bj
ResponEliminaMuito belo este poema. Adorei :))
ResponEliminaHoje:- O mar tem alma, tem aroma e tranquilidade.
Bjos
Votos de uma óptima Quarta - Feira
Merci por tu comentario
ResponEliminabesos