divendres, 11 de gener del 2019

LA MORT


La mort

te camins sense tornada.



No vacil·la i avança silenciosa,

deixar entreveure l'angoixa

que una sent quan la miren.



Que es la vida,

sinó cada moment viscut

que se'ns escapa.

6 comentaris:

  1. Se escapa entre los dedos como arena de un reloj averiado. Bello poema.

    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Te agradezco tu visita y aportacion.
      Gracias guapa
      Besos

      Elimina
  3. Te agradezco tu visita y aportacion.
    Gracias
    Besos

    ResponElimina