He nascut a la mediterrània.
Ho diu la dansa,
la màgia de la nostra sardana.
Jo he nascut a la Mediterrània,
d`aigües blaves, blanques.
A trenc d’alba,
sota la curosa mirada de la lluna.
Amb el cel tan blau com l’aigua.
I per això la ric, la ploro.
Somriures i llàgrimes.
On descansen desassossecs,
angúnies, sospirs i desànims.
He nascut a la Mediterrània.
Amb l’orgull d’una terra,
blanca de llum, verda de boscs,
i de mar blava.
Mar Mediterrani.