MENTRES DORMS (Pacient amb Alzheimer)

T'escric ara, mentre dorms,
per si demà ja no fos jo el que comença el dia al teu costat.

Per si demà ja no sóc capaç d'entendre això que em passa.
Per si demà ja no puc dir-te com admiro i valoro la teva enteresa,
aquesta obstinació teva per estar al meu costat,
tractant de fer-me feliç malgrat la malaltia.

Per si demà ja no fos conscient del que faig o soc.

T'escric ara, mentre dorms si dema no puc mantenir viva la conversa,
encara que jo em perdi en cada paraula;
sempre t’estimat i t’estimo, encara que el un dia no ho recordaré.
T’estimo quan respons amb tendresa les arrencades meves d'ira,
que m'assalten com si alguna cosa en el meu interior es rebel•lés
contra aquesta destinació que m'atrapa.

Per si demà no recordo el teu nom, o el meu.
Per si demà ja no pogués donar-te les gràcies.
Per si demà, no fos capaç de dir-te, encara que sigui una última vegada,
que t’estimo.