divendres, 1 de juny de 2018

LLIURE SÓC




Sóc lliure per pròpia vàlua,

guanyada entre batalles

o en tragèdies resignades.



Sóc ràfega a la meva vida

que aixecant.me de l' obscuritat

de les meves tenebres,

aclareix els meus pecats carnals,

transforma l'inexcusable en humà.
I episiodis vandalics al meu esser



Només sóc
femella, dona, vivint el instant

progressant espai a passos diminuts

dia amb dia.
sobrevivint al que em deixa la vida.



Cada camí recorregut

es troba pintat en la meva esquena,
al meu cor y al meu taranà,

no sóc de carícies, reclams, tempestats,

empremta del temps

mutada en marcides flors

o en conserva de madures fruites.



Sóc feliç malgrat els danys
y les limitacions.

10 comentaris:

  1. Hola Anna.. Ets lliura, perquè ets una lluitadora..
    Una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies guapo.
      Es un plaer que tornis pel meu blog.

      Petons

      Elimina
  2. El primer adjectiu del poema és "lliure"
    El darrer "feliç". Entre tots dos: la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Xavier tota la rao gracies per pasar pel meu blog i deixar la teva emprenta.
      Petons

      Elimina
  3. com no t'havia descobert abans? m'ha agradat molt el teu poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies. M,alerga que hagis pasat lel blog

      Petons

      Elimina
  4. Et torno la teva visita al meu blog i m'agrada fer-ho en aquest post que parla de llibertat. Un poema molt maco del que en vull destacar la frase final. En la mesura del possible, tots hauríem de procurar ser feliços malgrat els danys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tens rao pero hi ha danys de vegades irreparables.

      Petons

      Elimina
  5. "mutada en marcides flors/ o en conserva de madures fruites": les d'una poesia com la teva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per la teva aportacio al meu blog.

      Petons

      Elimina