Sóc lliure per pròpia vàlua,
guanyada entre batalles
o en tragèdies resignades.
Sóc ràfega a la meva vida
que aixecant.me de l' obscuritat
de les meves tenebres,
aclareix els meus pecats
carnals,
transforma l'inexcusable en
humà.
I episiodis vandalics al meu esser
I episiodis vandalics al meu esser
Només sóc
femella, dona, vivint el instant
progressant espai a passos diminuts
dia amb dia.
sobrevivint al que em deixa la vida.
sobrevivint al que em deixa la vida.
Cada camí recorregut
es troba pintat en la meva
esquena,
al meu cor y al meu taranà,
al meu cor y al meu taranà,
no sóc de carícies, reclams, tempestats,
empremta del temps
mutada en marcides flors
o en conserva de madures
fruites.
Sóc feliç malgrat els danys
y les limitacions.
y les limitacions.
Hola Anna.. Ets lliura, perquè ets una lluitadora..
ResponEliminaUna abraçada..
Gracies guapo.
EliminaEs un plaer que tornis pel meu blog.
Petons
El primer adjectiu del poema és "lliure"
ResponEliminaEl darrer "feliç". Entre tots dos: la vida.
Si Xavier tota la rao gracies per pasar pel meu blog i deixar la teva emprenta.
EliminaPetons
com no t'havia descobert abans? m'ha agradat molt el teu poema!
ResponEliminaGracies. M,alerga que hagis pasat lel blog
EliminaPetons
Et torno la teva visita al meu blog i m'agrada fer-ho en aquest post que parla de llibertat. Un poema molt maco del que en vull destacar la frase final. En la mesura del possible, tots hauríem de procurar ser feliços malgrat els danys.
ResponEliminaSi tens rao pero hi ha danys de vegades irreparables.
EliminaPetons
"mutada en marcides flors/ o en conserva de madures fruites": les d'una poesia com la teva!
ResponEliminaGracies per la teva aportacio al meu blog.
EliminaPetons