diumenge, 27 de maig del 2018

ES VEN



Es ven una ànima, un cor, un cos.
És el que tinc, el que posseeixo
per poder seguir vivint.

El venc per seguir pagant un pis
que no tinc i un menjar
que no podré assaborir.

Venc la meva vida,
per la dels meus fills salvar.

Venc la meva ànima,
i tots els meus records.

Venc el meu cor
i tots els meus sentiments.

Venc el meu cos,
feble, cansat de lluitar
contra un poder sense cor
ni ànima, que només es mou
al so dels diners.

Venc tot el que sóc,
tot el que sóc i tinc.

16 comentaris:

  1. Tens tota la rao tindre fins i tot el que no tenim per poder viure.

    Petona

    ResponElimina
  2. Sería imposible de pagar tal tesoro. Triste poema, pero renacerás. Seguro

    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la societat es aixi sino tens res no ets res.

      Petons

      Elimina
  3. Hola Anna.. Estremidor, no es pot di molt mes, a vegades la desesperació ens porta molt lluny..
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que regresea

      Gracias por tu aportacion en mi blog es de agradecer

      Elimina
  4. Respostes
    1. Me alegra que regresea

      Gracias por tu aportacion en mi blog es de agradecer

      Elimina
  5. Respostes
    1. Me alegra leerte de nuevo por el blog.
      Gracias por tu comentario y seguir siendo buen participe de mi blog

      Gracias por tu aportacion en mi blog es de agradecer.

      Elimina
  6. Este poema regleja realment la crisis de la soliedad de los individuos que viven en ella pero no sus gobernantes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que regresea

      Gracias por tu aportacion en mi blog es de agradecer.

      Elimina
  7. Es tan solo un poema pero una gran verdad cuanta gente en ocasiones lo debe hacer.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra leerte de nuevo por el blog.
      Gracias por tu comentario y seguir siendo buen participe de mi blog

      Gracias por tu aportacion en mi blog es de agradecer.

      Elimina
  8. Annaaaaaa.... xiqueta...m'has fet plorar. Ja estic toveta i els teus escrits són una gran lliçó a tota aquesta societat que vivim. Fas obrir el Cor, els sentiments, les grandeses, petiteses...
    Ufff! Un gran cúmul de coses.
    MOLTES GRÀCIES! T'ESTIMO

    ResponElimina
  9. Gracies a tu Montserrat per pasar pel blog i deixar la teva emprenta.
    Jo tambe t,estimo.

    Petons

    ResponElimina