dissabte, 9 de juny de 2018

ÉS INÚTIL...




Si somiar és inútil
conec l'harmonia de la seva carícia cega,
no puc imaginar-me el color de la vida,
arc de Sant Martí tacat,
gana de destrucció sense petjades progressives.

Si somiar és inútil
i no aconsegueixo els dubtes
gairebé esmicolats per oblit i memòria,
es trencaran els passos dels carrers buits
de tant enllumenament de la pàl·lida vida,
constel·lació opaca des d'on no hi ha picades
d'ullet d'astres imaginats.

Si somiar és inútil
millor no respirar, millor tancar els ulls
i perdre per sempre la imatge despietada
del fosc desig de la grisa esperança,
del petó en què mai vam haver d'aprendre'ns.

7 comentaris:

  1. Muy bonito e interesante.
    Me gusta mucho tu poesia.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Es un poco complicado, pero me encanta. Saludos.

    ResponElimina
  3. M'agrada això de deixar de respirar. Potser és inútil, però necessari com la poesia, almenys per a mi.

    ResponElimina