Si somiar és inútil
conec l'harmonia de la seva
carícia cega,
no puc imaginar-me el color
de la vida,
arc de Sant Martí tacat,
gana de destrucció sense petjades
progressives.
Si somiar és inútil
i no aconsegueixo els dubtes
gairebé esmicolats per oblit
i memòria,
es trencaran els passos dels
carrers buits
de tant enllumenament de la
pàl·lida vida,
constel·lació opaca des d'on
no hi ha picades
d'ullet d'astres imaginats.
Si somiar és inútil
millor no respirar, millor
tancar els ulls
i perdre per sempre la
imatge despietada
del fosc desig de la grisa
esperança,
del petó en què mai vam
haver d'aprendre'ns.
Muy bonito e interesante.
ResponEliminaMe gusta mucho tu poesia.
Saludos
Gracias me alegro recivirte en el blog.
EliminaBesos
Es un poco complicado, pero me encanta. Saludos.
ResponEliminaGracias por tu aportacion en el blog.
EliminaBesos
M'agrada això de deixar de respirar. Potser és inútil, però necessari com la poesia, almenys per a mi.
ResponEliminaGracies per tornar a al meu blog.
EliminaPetons
Si es cert tens rao Helena
ResponEliminaPetons